La lengua de las mariposas

Impressionant!

Impressionant, la quantitat de empatíes, records, odis, projectes, rancúnies, ràbia... en definitiva sentiments que poden portar-te al cap un conjunt d'imatges i sons: és la comunicació audiovisual.

Per exemple aquesta pel·lícula de José Luis Cuerda, La lengua de las mariposas, ens transporta a l'any 1936, a un petit poble de Galícia; i ens explica en poc més d'una hora la història del Moncho, un nen que comença l'escola després d'una llarga malaltia, i de Don Gregorio, republicà i mestre del poble.

L'actitud del mestre amb els seus alumnes emociona i fa veure la vida amb una altra perspectiva.

Aquest és un exepmle del que unes imatges, simples i a la vegada molt complexes, et poden fer sentir. Et poden transportar a l'any 1936 con en La lengua de las mariposas i poden també explicar-te una història competament diferent que va ocórrer a la mateixa època amb El laberinto del fauno. Però també poden explicar hitòries fantàstiques, llegendes, històries del futur, de fa molt i molt de temps, de llocs molt llunyans, o que tenim molt a prop.

La comunicació audiovisual ens pot obrir la porta a un món nou, només cal trobar la clau per obrir-la.

Entusiasme!

Dimarts passat a la classe de Comunicació Audiovisual i educació, amb en Pitu, vam parlar sobre el debat que TV3 va emetre el 30 de novembre: L'ensenyament a debat.

La primera cosa en què ens vam posar d'acord va ser que el programa de "debat" no va tenir res. Per a que un debat pugui dur aquest nom ha tenir unes característiques imprescindibles; la primera i més important és que els membres han de poder debatre, és ha dir hauran de tenir torns per intervenir amb freqüència i poder contestar aquelles qüestions amb les que no estiguin d'acord.

Bé, deixant de banda aquestes qüestions purament formals amb què el programa no va comptar també vam poder veure que no es va parlar realment de l'ensenyament ni de la societat a qui implica. Hi havia una representació tant de mestres, com de pares o alumnes molt escollida, no es donava una imatge real de l'actual panorama educatiu.

A partir d'això vam iniciar el nostre propi debat, que va ser molt més interessant. Hi van aparèixer paraules com innovació, diversitat, imaginació o renovació. A aquesta llista hi afegeixo ENTUSIASME, i la poso en majúscules perquè per a mi és la més important. Sempre he pensat que amb ganes de treballar i entusiame es pot arribar on es vulgui.
L'escola necessita l'entusiasme de tota la societat per afrontar la nova etapa que l'educació necessita. Cal la col·laboració i implicació de mares i pares, avis, germanes... L'entuisiame de l'Administració, dels polítics... però sobretot dels alumnes i educadors, dels nens i els mestres.

La paraula Entusiasme està escrita amb llapis de molts colors, perquè cadascú la viu de manera diferent i a la vegada molt semblant. Hem de posar-nos a treballar de valent, cadascú amb el seu llapis i tenint molt present que amb entusiasme podem aconsseguir tot allò que ens proposem i... fins i tot més.

PALABRAS PARA JULIA

José Agustín Goytisolo

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Un hombre sólo una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.


José Agustín Goytisolo

¡Hola! Tenía ganas de poneros este poema tan bonito de José Agustín Goytisolo.

La primera vez que lo leí fue gracias a Pablo Antón, el profesor de literatura castellana y lengua castellana que tuve en 1º de bachillerato.

Siempre ponía como ejemplo en las frases para analizar a un tal Max, nos intrigaba mucho saber porqué Max y no otro cualquiera. El último día de clase nos dijo que algún día sabríamos porque nos hablaba de Max.

La verdad, en este último año no me había acordado más de Max hasta que con Neus Samblancat, la profesora de literatura castellana leímos el poema de Goytisolo, entonces recordé a Pablo y a Max.

Pero aquí no acabó la cosa: la profesora nos dijo que teníamos que leer una serie de libros entre los que estaba San Juan (Tragedia), como no podía ser de otra manera de Max Aub.

Entonces entendí porqué el protagonista de nuestras frases para analizar era siempre Max.

Todavía no he leído el libro pero ya os daré noticias de Aub.

Un saludo para Pablo, posiblemente una de las persones a quien más guste El Quijote.

Benvinguts!!

Hola!!!

Els que em coneixeu estareu "flipant" -l'Estela amb blog???- Doncs sí, al final hi he hagut de caure!!

Aquí aniré explicant les coses més interessants que em passin i que cregui també interessants per compartir-les amb vosaltres, alguns treballets de la uni i algunes cosetes més... i perquè no... les meves "filosofades".: espero que us agradin.

Bé doncs a totes les i els cràpules i aquells que passeu per aquí per tafanejar... em plau donar-vos la benvinguda aa tatatatxan...
El racó de l'Estela.