dimecres, 28 de gener del 2009

Psssst, silenci, estem rodant!

Increïble!
Crec recordar que ja he utilitzat aquesta paraula abans però no en trobo cap millor per definir tot el que es pot fer amb una càmera, un ordinador i un grup de persones amb moltes ganes de treballar.
Recordo el dia que ens van dir que hauríem de fer una pel·lícula:
- Una pel·lícula????

D'això ja fa 5 mesos... Al principi semblava fàcil però la cosa s'anava complicant: s'ha de planificar cada escena, cada detall, cada pla, quant durarà, quina música sonarà, fins i tot els detalls que poden semblar més insignificants es fan importants: quina roba portaran els personatges? Quin pentinat? Fins i tot les sabates, tot és igual d'important i imprescindible per que tot surti bé.
Els dies passen ràpid i mentre vas treballant t'adones que ets capaç de fer coses abans inimaginables.

El rodatge avança i comencen a sorgir les dificultats, però res tan important com per que no es pugui solucionar... el que més ens costa és posar-nos d'acord. Onze persones poden tenir opinions molt diverses i tothom vol dir la seva, és clar!
Al final l'esforç ha merescut la pena, tots hem quedat satisfets amb el treball realitzat, a mesura que anàvem veient els resultats les nostres cares s'omplien de somriures i alegria.
M'imagino la il·lusió que pot fer a un grup d'alumnes que poden comptar els seus anys amb els dits de dues mans, fer un curt amb tot l'esforç i satisfacció que això representa.
A més he vist la gran quantitat de recursos que hi ha per realitzar un projecte com aquest i crec que és possible i fins i tot necessari portar-ho a l'escola.

Molta merda companys!

La publicitat

Remenant a casa, he trobat un un recull de contes que he llegit i rellegit un munt de vegades: Els animals expliquen 365 contes, on hi ha un conte per a cada dia de l'any.
N'he recordat un que parlarva d'una balena que feia publicitat, no tenia massa clar què podia fer una balena enmig d'un anunci... aleshores mentre passava les pàgines del llibre blau l'he vista, era la balena Helena i no m'he pogut estar de ensenyar-vos el conte:






Helena, la balena, té un alè que fa pena.
- Has de respallar-te les dents! -diu en Vicenç, el porquet.

En Martí, el colibrí, ho fa cada nit. Té les dents com la neu i un alè tan fresc! Valga'm Déu!
Helena fa el que li ha dit el seu amic.
Gràcies al porquet, ara surt a la televisió al costat del Martí per a un anunci de pasta de dents.
I com diu la Carlota: no hi ha treball de tanoca.




La publicitat és a tot arreu, fins i tot als contes per als més menuts. La publicitat ja forma part de la nostra vida, et lleves i beus un suc ben natural i hi diu granini, se't fa tard i vols saber quina hora és: gires el canell i mires el rellotge: lotus, potser swatch; el tren passa en deu minuts (RENFE), agafes els apunts de sobre la taula (IKEA) i els fiques a la carpeta que té un segell ben gran on hi diu UAB... ens podríem passar així hores... Mentre escric aquestes línies veig marques, logotips... hp, fujitsu, logitech...

Mireu al vostre voltant: no forma la publicitat també part de la vostra vida?