dimarts, 25 de novembre del 2008

La lengua de las mariposas

Impressionant!




Impressionant, la quantitat de empatíes, records, odis, projectes, rancúnies, ràbia... en definitiva sentiments que poden portar-te al cap un conjunt d'imatges i sons: és la comunicació audiovisual.



Per exemple aquesta pel·lícula de José Luis Cuerda, La lengua de las mariposas, ens transporta a l'any 1936, a un petit poble de Galícia; i ens explica en poc més d'una hora la història del Moncho, un nen que comença l'escola després d'una llarga malaltia, i de Don Gregorio, republicà i mestre del poble.

L'actitud del mestre amb els seus alumnes emociona i fa veure la vida amb una altra perspectiva.
Aquest és un exepmle del que unes imatges, simples i a la vegada molt complexes, et poden fer sentir. Et poden transportar a l'any 1936 con en La lengua de las mariposas i poden també explicar-te una història competament diferent que va ocórrer a la mateixa època amb El laberinto del fauno. Però també poden explicar hitòries fantàstiques, llegendes, històries del futur, de fa molt i molt de temps, de llocs molt llunyans, o que tenim molt a prop.
La comunicació audiovisual ens pot obrir la porta a un món nou, només cal trobar la clau per obrir-la.



dijous, 6 de novembre del 2008

Entusiasme!





Dimarts passat a la classe de Comunicació Audiovisual i educació, amb en Pitu, vam parlar sobre el debat que TV3 va emetre el 30 de novembre: L'ensenyament a debat.

La primera cosa en què ens vam posar d'acord va ser que el programa de "debat" no va tenir res. Per a que un debat pugui dur aquest nom ha tenir unes característiques imprescindibles; la primera i més important és que els membres han de poder debatre, és ha dir hauran de tenir torns per intervenir amb freqüència i poder contestar aquelles qüestions amb les que no estiguin d'acord.

Bé, deixant de banda aquestes qüestions purament formals amb què el programa no va comptar també vam poder veure que no es va parlar realment de l'ensenyament ni de la societat a qui implica. Hi havia una representació tant de mestres, com de pares o alumnes molt escollida, no es donava una imatge real de l'actual panorama educatiu.

A partir d'això vam iniciar el nostre propi debat, que va ser molt més interessant. Hi van aparèixer paraules com innovació, diversitat, imaginació o renovació. A aquesta llista hi afegeixo ENTUSIASME, i la poso en majúscules perquè per a mi és la més important. Sempre he pensat que amb ganes de treballar i entusiame es pot arribar on es vulgui.
L'escola necessita l'entusiasme de tota la societat per afrontar la nova etapa que l'educació necessita. Cal la col·laboració i implicació de mares i pares, avis, germanes... L'entuisiame de l'Administració, dels polítics... però sobretot dels alumnes i educadors, dels nens i els mestres.

La paraula Entusiasme està escrita amb llapis de molts colors, perquè cadascú la viu de manera diferent i a la vegada molt semblant. Hem de posar-nos a treballar de valent, cadascú amb el seu llapis i tenint molt present que amb entusiasme podem aconsseguir tot allò que ens proposem i... fins i tot més.